L’espai

El Parc del Secà està situat entre el Polígon Industrial de Bufalvent de Manresa i el Parc ambiental (deixalleria i gestió de residus), apartat de qualsevol barriada de la ciutat i desconegut per molta gent de la ciutat i comarca. Aprofitant la Festa Major de Manresa d’enguany, el Consorci del Bages per a la gestió de residus, ha habilitat rutes senyalitzades a través del parc i ho va publicitar en els diferents mitjans de comunicació de la comarca per donar-lo a conèixer.

Els tres itineraris què disposa el Parc del Secà, d’aproximadament 1 quilòmetre de recorregut cadascun i connectats entre ells, han estat pensats per tenir contacte amb la natura, l’agricultura tradicional i valorar el conreu de secà, molt important a la comarca del Bages. Els itineraris inviten a l’usuari a descobrir i caminar entre conreus de secà (vinya, oliveres o ametllers), barraques de vinya, els antics canals de pedra per canalitzar l’aigua, tines d’aigua o els murs de pedra seca.

A causa de la seva situació geogràfica, els itineraris aprofiten per travessar els diferents nivells que van construir els pagesos per poder conrear les vinyes tot i el desnivell pronunciat de la muntanya.

Amb aquest parc els visitants poden gaudir d’aquest espai natural fent esport, passejant o simplement desconnectant de la ciutat mentre es contempla el paisatge.

 

Sistema de senyalística

La tipologia de l’espai (espai patrimonial) condiciona el tipus de senyalització que ens anem trobant al llarg del recorregut. Els mapes, la senyalització d’itineraris o els panells informatius al costat dels punts d’interès són part de la senyalística més evident, però també trobem altres recursos què ens ajuden a guiar-nos pel parc, com seria el mateix camí que ens condueix a través de la natura o les tanques de seguretat què ens ajuden a detectar el camí a distància.

S’ha utilitzat la fusta per construir els diferents punts informatius i tons marrons per integrar-ho tot amb el medi natura. Tant el mobiliari de fusta com la part gràfica forma part de la identitat del parc, ens ajuda a concebre-ho com a una unitat i ens fa saber que estem dins d’aquest.

Tan bon punt arribes a l’entrada del Parc del Secà, ens trobem amb un mapa realitzat a partir d’una fotografia aèria on ens delimiten la zona del parc i ens ajuda a situar-nos dins l’espai, però no trobem cap rastre dels nous itineraris que es nomenaven en els mitjans de comunicació, només s’indica amb un pictograma i un text petit que hi ha itineraris senyalitzats. Si vas al parc buscant aquests itineraris, com va ser el meu cas, pot dur a confusió i acabes dubtant si realment estàs en el lloc correcte.

 

Un cop t’endinses en el camí, a uns 500m aproximadament, ens trobem amb un altre mapa on aquí sí que s’indiquen els itineraris. El mapa, situat en posició horitzontal, inclinat lleugerament i a una alçada suficient per ajudar a visualitzar la informació al màxim possible d’usuaris mentre es contrasta amb les vistes, ajudant-te així a situar-te dins l’entorn. A cada itinerari se li ha assignat un color, un nom (relacionat amb la vegetació de l’entorn) i un pictograma per identificar-los fàcilment. En les tres formes d’identificar els itineraris (color, nom i pictograma), trobem un component de disseny universal en la senyalística del parc, ja que és fàcil d’entendre, independentment de l’experiència de l’usuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració, cada usuari pot seguir la fórmula que li va millor.

 

No tornem a trobar cap mapa fins a l’altra punta del parc, on també es troba una altra entrada a aquest. Per tal d’orientar-nos al llarg de l’itinerari, en els punts on hi ha encreuament de camins s’han col·locat uns cartells direccionals que ens indiquen el camí a seguir segons l’itinerari que es vol fer. Aquests cartells direccionals tenen una alçada suficientment elevada (2 metres aprox.) per poder ser vistos a distància i ajudar a orientar-te quan els veus de lluny.

 

També trobem cartells informatius en diferents punts d’interès, com seria al costat de les barraques de vinyes, les tines d’aigua o vegetació que ens ajuden a interpretar l’espai i la seva història. Aquests cartells estan col·locats a prop de terra, al costat de cada element per interferir el mínim possible en el paisatge i el camí.

 

En un parell de punts trobem uns panells amb una fotografia panoràmica on s’observa el mateix paisatge que tenim davant, però amb informació dels diferents elements paisatgístics. L’alçada i inclinació del panell és la mateixa que la del mapa de l’entrada (80cm aprox.), una mesura que s’adapta a usuaris de diverses alçades.

 

El mateix camí i les tanques que anem trobant al llarg del recorregut, també formen part de la senyalística del parc. Aquests elements ens ajuden a seguir un rumb i a veure clar per on hem de passar, ja que en estar al mig de la natura, a vegades es pot arribar a dubtar. Les tanques, més enllà de la funció d’evitar caigudes a nivells inferiors, ens ajuda a localitzar el camí a certa distància tot i ser de fusta marró i integrar-se en l’ambient.

 

Reflexió Personal

En el Parc del Secà ens trobem amb un sistema de senyalística adient, clar i entenedor per a l’usuari. El parc té els elements justos per no saturar massa el paisatge i a l’usuari se li dóna informació per poder interactuar amb l’espai, però també la llibertat suficient per gaudir tranquil·lament de la natura.

Els pocs usuaris què em vaig trobar, anaven de cara a la idea en el seu recorregut, exceptuant una parella. Vam començar pel mateix itinerari, ens vam distanciar i vam acabar escollint itineraris diferents, en trobar-nos de cara, van dubtar i em van comentar que no sabien si anaven en direcció correcta, però aquests itineraris no estan pensats per tenir una direcció marcada, sinó que cadascú pot elegir el que més li convinguí. Això pot arribar a confondre a gent que busqui o esperi una ruta més marcada.

Per poder millorar el sistema, s’haurien d’acabar de solucionar certs problemes que poden dificultar l’orientació. Des d’un bon principi, a l’arribada del parc aniria bé senyalitzar els diferents itineraris per deixar clar totes les opcions abans de començar. Com una part més de la senyalística, certes parts dels camins, sobretot les més llunyanes, ens trobem amb un camí desdibuixat, amb moltes herbes i poc clar per on has de seguir.